Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Quan sa torrentada entrà,
no va dir “Ave Maria”,
i a can Nadal no hi havia
sola per ataconar.
En sentir cridar es nom teu,
es meu cor ja té alegria,
basta que sies Maria,
nom de la Mare de Déu.