Com me veuen trist anar,
demanen de qui duc dol,
amor, i com som tot sol,
a mos uis ho faç pagar.
Tan possible és es mudar
s’amor que en tu tenc posada
com vespre d’ennigulada
ets estels del cel comptar.
Com En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
bé poria apreciar
per aquí i per allà,
com ell altre no n’hi havia.