Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
20
IV
Dins s’octubre succeí
un cas que fa piedat:
abans d’haver combregat
En Juan Puig se morí
d’un esclat, a Son Marí.
Déu lo tenga en bon estat.
Na Pereta fa es mussol
perque té s’homo menut
i en sa nit l’ha perdut
per ses rues d’es llençol.
De butza bon mocador
se compren moltes criades,
encara el duen millor,
i es fadrins, per més honor,
duen ses clenxes xapades.