Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
20
IV
Un dia que plou i pitja,
qualcú es banya, i em sap greu.
Jo voldria tornar Déu
per donar a s’estimat meu,
cada instant, lo que ell desitja.
Dalt un puig pugí,
un abre hi trobí
i tot l’hi mengí
fora ses oreies.
Un nespler.
A Aubarca estic desterrat
no senten tocar campanes.
Un mes i dues setmanes
fa que no he festejat