Que n’ets d’hermosa i alegre!
I de nom te diuen Bel:
més viva que una centella
i més dolça que la mel.
Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.
I jo qualcuna ne veig
que no havia vista mai.
En públic han fet un ball,
per l’Angel, dins un safreig.
Na Putxa va anar a ballar
dins es safreig sa primera;
Na Xanxa i Na Coronella
la varen acompanyar.