En Toni amb sos calçons nous
no toca de peus en terra;
Na Margalida Serra
li costen vint-i-nou sous.

Hi confront moltes vegades
i mai puc arribar-hí.
Impossible és jo coir
roses de dins ton jardí,
perque hi ha, per anar-hí,
cent llegos de mal camí,
costa, garriga i pitrada.
Persona tan dissortada
som estada fins aquí,
que, com mu mare em parí,
ja vaig començar a sentir
una pena molt sobrada.
Pensant en vós, estimada,
els ossos me vaig cruixir,
que crec que les dec tenir
com una nou esflorada.

Com ella se posa tota
dreta davant es mirai:
“Jo som guapa, bon carai!
Jo som guapa, bon rebota!