Hi confront moltes vegades
i mai puc arribar-hí.
Impossible és jo coir
roses de dins ton jardí,
perque hi ha, per anar-hí,
cent llegos de mal camí,
costa, garriga i pitrada.
Persona tan dissortada
som estada fins aquí,
que, com mu mare em parí,
ja vaig començar a sentir
una pena molt sobrada.
Pensant en vós, estimada,
els ossos me vaig cruixir,
que crec que les dec tenir
com una nou esflorada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Maria de la Salut
Rima
Assonant
Núm de glosa
30
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Quan sentia ses campanes
tocar per sa meva amor,
tenia qualque dolor
i tremolor a ses cames.
Ses carns fortes tornen vanes,
ramellet de gran valor.
Sa coa manllevadissa
qualque dia te caurà,
i la gent se pensarà
que es un tros de llengonissa.
Òlibes, ¿com no cantau?
¿Com no pegau qualque gisco?
Campanes de Sant Francisco,
ding-dang, ¿com no repicau?
Tradicionari de Mallorca
