Fonoi dolç i fonoi agre, fonoi de la gran dissort; i en tenc una corterada, dos-cents cortons i un hort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fonoll
Artà
1036
II
Tothom pretén d’es seu sebre, tant si és pobre com si és ric. Va nodrir un ruc petit amb talegades de pebre.
Jaume, Jaume, N’Antonina ja és partida qui se’n va: ja és damunt es Coll d’Artà qui et dóna sa despedida.
D’una pala fan un forn i d’un forn, una fornera. Pin, pon, fuera!
