Adiós vos vénc a dir
perquè sé que vos n'anau;
i, si un cas no tornau,
¿vos recordareu de mi?

Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.

Una rosa a cada galta
i un ui a cada cabei;
vós sou la font del remei,
que per mi no n’hi ha d’altra.