Com a mi em veuran mudar,
l’amor ja es serà perduda
i es sol ja s’haurà beguda
tota s’aigo de la mar,
i es peixos que hi haurà
p’es camp menjaran pastura.
Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
Reparau quin dia és ’vui
que la mort no mos ne duga.
Juan, sa teva lletuga
ja no té fuia ni ui.