D’una pala fan un forn
i d’un forn, una fornera.
Pin, pon, fuera!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
75
III
Fórmula per saber qui ha de fer el joc. Van senyalant cada nin i aquells a qui toca el mot “fuera!”; queden francs.
Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Una dona gran és farga
per coir i pellucar,
perque com s’ha d’acalar
ha mester una hora llarga.
Ses paraules que m’has dades
són com les flors d’ametler,
que surten dins es gener
i no arriben a paner
ni les se mengen torrades.