Tothom pretén d’es seu sebre,

Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Ases i someres

Poble

Artà

Núm de glosa

205

Volum

Altres cançons relacionades

En es lloc de Son Favar
s’hi fan pins i pinotells.
Jeroni, ¿encara no véns?
Me cansaré d’esperar!

Mos promet, aquest any nou,
bundanci’ atota persona,
i, entre los principis, dóna
desunions i renou.

Sa fadrina és un mirai
com una peça de vidre,
i, com està consentida,
ja no torna soldar mai.