Tothom pretén d’es seu sebre,

Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Ases i someres

Poble

Artà

Núm de glosa

205

Volum

Altres cançons relacionades

Mèrlera,
cutifèrlera,
cutifó.
Me deies que sí
i ara em dius que no?

Sant Antoni és un sant vell;
du sabates de camussa;
no se pot mantenir a ell
i vol mantenir sa cussa.

Es dematí l’amo em crida:
-Aixeca’t, que t’he mester.
Ja dormiràs de gener,
que fa sa nit ben complida.