-¿S’estimat vos ha deixada,
garrideta, i no duis dol?
-Jo encara tenc un consol:
que altra no se n’ha mirada.

Una cama de darrera
tota sola donareu
an es qui vos pensareu
que me va donar més creu
estant dins sa lloriguera.

A Carrutxa pa i ceba
dóna a la comunidat.
Que hi estic, d’encarrutxat!
Mai més m’hi tornaran veure.