Altres cançons relacionades
Som cego de nin petit,
de com mu mare em bolcava.
Considerau, estimada,
de pena si n’he passada,
de trebai si n’he patit!
-Jo em creia, ramell volgut,
que em 'víeu renunciada!
-No tremols, pera ensucrada;
sabràs per altra vegada
que paraula que he donada
es temps que visc no la mud.
Una cunyadeta tenc
qui amb so mirar dóna vida:
no n’hi ha de més garrida
en tot lo món junt, pretenc.
Tradicionari de Mallorca
