Molinera jo seria
si ho volguésseu vós, mu mare;
i si no voleu que ho sia,
‘pareiau-me sa mortaia.
Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Cara de rosa encarnada!
Cara de clavell daurat!
Jo som tan amic d’es sogre
com s’esquena d’un verduc.
¿Sabeu quina idea duc?
Que el qui està bé, no se moga.