De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
Lo meu bé, des que ets enfora,
jo no convers amb ningú.
Cada pic que pens en tu,
tenc mal de cor més d’una hora.
¿D’on veniu, que veniu roja?
¿Que heu anada per sa pols?
Ets enamorats són molts,
¿i vós voleu esser monja?