Damunt sa Font d’Oli-clar
vaig pensar en lo ropit;
un animal tan petit
per viure passa la mar.
Ses raboes de s’algar
són llestes i veietones,
i llavò com a redones
i maletes d’agafar.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.