Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.
D’es quatre qui la portaven,
n’hi va haver un qui morí;
un altre, res va tenir,
i dos que ferits estaven.
D’estiu en es Mirador
s’hi fa mollera roquera.
Jo em tenc de casar amb en Pere,
perque li tenc passió.