Es meu cor qui vola i vola,
no sé on s’aturarà.
Tenc lo meu bé qui està
llogat a Sa Talaiola.
A s’estimada vaig dir:
-Jo i tu mos hem de compondre.-
I ella aviat va respondre:
-Si amb tu em ‘via de resoldre,
m’estimaria més moldre
aclucada a un molí
per no haver-les amb fadrí
que es confés no vol absoldre.
Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.