Tot lo dia sent cantar
dones que cuien oliva,
i una veu m’encativa
d’una Bàrbara que hi ha.
Com de tu em vaig despedir,
el meu cor tronava arrere
perquè duia més quimera
de quedar que de fugir.
Ses gallines campaneres
fan ets ous de dos en dos:
un per l’amo i un per vós,
i los pobres segadors
que mengin pedres fogueres!