Dissabte vespre vendré,
que vos haureu confessada:
si penitència us han dada
que no l’hàgeu acabada,
jo la vos aidaré a fer,
perque tal volta seré
causa que la us hauran dada.
Pastoret, ara, com plou,
és qu eguanyes sa soldada:
això és per qualque vegada
que et soleies en es sol.
Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.