Noltros venim a coir
es sementer d’ets Olors
que s’oli el fa molt hermós
s’oliva ran d’es camí.
Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
A, bé, cé,
sa pastera ja la sé.
Si hi ha pa,
el me menjaré;
si hi ha coca,
per sa boca;
si hi ha peix,
per lo mateix.
Si mon pare m’hi atrapa,
fugiré com una rata.
Si mu mare m’hi afina,
fugiré com una espira.
I aniré a ca s’escolà
i diré “Ave Maria,
si no em donau berenar,
jo vos prendré sa camia”.