Un vespre de llamps i trons
un fadrí no té peresa,
perque sa naturalesa
tira més que dos muls bons.
Jo tenc bauba sa mà esquerra
i sa dreta que ja hi va.
Me n’aniria a escaufar
dins sa cuina de Son Serra.
La fi del món se’n vendrà
sense piedat ninguna;
fonts i rius, tot cremarà,
i gent no en quedarà ninguna.