Altres cançons relacionades
En venir vent de mestral,
secorra ses plantes tendres.
Tu ets vengut en divendres
punt de gendres natural.
Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Cada dia dematí,
quan m’aixec de dins sa paia,
faç una grossa riaia
p’es qui se riurà de mi.
Tradicionari de Mallorca
