Forta estic com una penya
firme com una paret.
No et prometis, jovenet,
amb gent que no et pot atènyer.
Quines paraules tan fines
té aquesta jove, en parlar!
Ell me faria tirar
es llibre de ses matines!
Aquest putxet tan redó
diuen que és de S’Estremera,
i jo qui hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.