Quines paraules tan fines
té aquesta jove, en parlar!
Ell me faria tirar
es llibre de ses matines!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Desig, Joventut, Oracions, Passió i enamorament, Pecat i càstig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
658
Volum
I
Núm de pàgina
70
Altres cançons relacionades
Jo estic malalta i no jec
ningun metge me ve a veure.
¿Saps jo qui voldria veure?
Un jovenet que nom Pep.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
