Altres cançons relacionades
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Jo me vaig aconhortar
com vaig pensar en lo ropit:
un animal tan petit,
per viure, passar la mar.
Que rigui qui té riaies:
ja hem acabat de segar.
Ara jo aniré a lligar,
i farem ses acabaies.
Tradicionari de Mallorca
