A damunt En Porrassar
hi tenc sa meva posada,
i en veure coloms passar
n’agaf un: el que m’agrada.
Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.
A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.