Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
7
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Carta, ves-te’n aviada,
no et 'turis fins a Ciutat.
Si a cas trobes tancat,
revoltaràs sa murada
i no estigues aturada
fins que t’hages entregada
en mans de mon bé estimat.
Fadrineta hi deu haver
que no ho fa coneixedor
i puja més sa tristor
que no es Castell de Bellver.
Ses al•lotes de Na Crema
totes van fora gipó,
se’n van a missa primera
per no haver d’anar a’s sermó.
Tradicionari de Mallorca
