Jo tenc de dur, en venir aquí,
paraules estudiades,
que, poques i acertades,
treuen a llum un fadrí.
-¿On és Na Maria
que jo no la veig?
-Deu esser caiguda
dins es safareig.
Es cos de plata teniu,
i a los braços branques d’or;
duis un mirai en es cor,
i dins es cap, argent viu.
Estimada, vós teniu
amb cadenes es meu cor.