Un vespre devora es foc,
vaig dir “bruixa” a sa padrina;
me va tirar ses esmolles;
rebotre, si m’endevina!

Vos n’anau i malgastau
es jornal que tant vos costa,
maleïu i flastomau
i llavò encara atupau
sa dona, en esser a ca vostra.

Un temps me pensava esser
la reina governadora,
i ara m’han dit que he d’esser,
Juan, sa teva senyora.