Un vespre devora es foc,
vaig dir “bruixa” a sa padrina;
me va tirar ses esmolles;
rebotre, si m’endevina!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campos
818
II
Si cada pic, en venir,
me donau bona aigordent,
he de dir a la meva gent
que mos mudem per aquí.
Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Corriola i peu-de Crist
és qui m’embossa s’arada.
Pensant en vós, estimada!
Tot lo dia he estat ben trist.