Un temps me pensava esser
la reina governadora,
i ara m’han dit que he d’esser,
Juan, sa teva senyora.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campos
Núm de glosa
2025
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un dia, pescant un cranc,
damunt l’illa de Cabrera,
vaig veure Sa Dragonera
aferrada amb So Cap Blanc.
De ràbi, suava sang
es Cap de Cala-Figuera.
¿Què fé es Cap Enderrocat,
quan se trobà en aquest ball?
Péga bot dalt es cavall,
i és partit de cap a Artà,
cercant saliva de ca,
per curar-li es braverol.
Dos escarabats merders,
com si fossen mariners,
ja són partits amb sa llensa
an es batle de Pollença.
Es batle era un ase vei,
un homo amb molta ciencia,
i les va firmar sentència,
així com mana sa llei.
Mirau què m’han perposat:
que vaig de dones casades.
Ses taronges, copejades,
a mi mai m’han agradat.
Ses dues de ca Na Crits
i ses dues de can Saleta
no han ’gut de mester forqueta
per menjar-se ets ous frits.
Tradicionari de Mallorca
