Content estic, no puc pus,
Jesús!
perque allí a Nazaret,
Josep!
canten amb alegria.
Maria,
esta nit a l’establia,
un Minyonet parirà
i en betlemet estarà
Jesús, Josep i Maria.
Allí assistiran arcàngels
i àngels,
això ho conten es veis,
els Reis,
també ho escriuen doctors,
pastors.
Oh, Jesús, que sou d’hermós
entre Josep i Maria
i que tenen d’alegria
els àngels, els Reis i pastors!
Los àngels toquen clarins
i violins.
Idò, tu, ¿què no ho sabies?
Xeremies
¿No t’ho han dit els pastors?
Tambors.
Anem, cantarem cançons
a l’hora del naixement.
Tocarem gustosament
violins, xeremies, tambors.
Duguem-li canastres d’ous
i anous,
algunes coques blanes,
vellanes.
Això és cosa de minyons,
torrons.
Anem, cantarem cançons
a Jesús recién nat.
-I tu, ¿què n’hi has portat?
-Anous, vellanes, torrons
Jesús no menja ni ralla,
plora per culpa d’es fred.
Minyonet,
reclinat entre la paia.
Mon cor d’alegria balla,
com veu lo Minyonet viu
i sa Mare qui li diu:
-Calla, Minyonet, calla!
A Betlem, coses estranyes
n’ha succeït un gros cas,
entre paiús i aranyes
entre brutor i fenàs.
-¿Quin és el cas?
-Jas!
Un Minyonet,
tan boniquet,
que n’hi és nat.
-Ai, no m’ho digues
que em té encantat!
Bon Jesuset,
que sou d’hermoset!
Veniu, veniu,
dins es meu coret!
veniu, cotorreta,
farem musiqueta
al Bon Jesuset.
Anem-hi tot dret,
saltant d’alegria,
a adorar Maria
i el Nin petitet.
Hala, Bielet,
no perdes es tino,
pren es tamborino
i es fabiolet.
-Los pastors estan defora,
Josep, deixau-los entrar,
perque vénen a adorar
Jesús que és nat a tal hora
-Los pastors, entrau, entrau,
veureu mare i donzella
que n’ha parit un Infant
que és cosa de meravella.
-Jo n’hi port,
rigues o no rigues,
un paner de figues
ben encistadet.
-¿I tu?
-Reina soberana,
un vellet de llana
per un caputxet.
-¿I tu?
No vages de xanses!
-Un paner de panses
ben enflocadet.
-¿I tu?
-Un paner de peres,
totes ben senceres
d’es meu jardinet.
-¿I tu?
-Aqueixes castanyes
anous i vellanes
dins es paneret…
-¿I tu?
-Jo n’hi port
al Rei d’Orient,
li port tot lo que tenc
-¿I tu?
-Jo n’hi port,
entre tnts de dons,
un enfiloiet de botifarrons.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Religioses

Poble

Manacor

Rima

Assonant

Núm de glosa

24

Volum

IV

Altres cançons relacionades

Aqueixa cara de sol
an es meu germà agrada;
tot això serà cunyada
que tendré, si Déu ho vol.

A Santa Cirga i Mendia,
Son Suau i Son Crespí,
jo no trob llarg es camí
des que hi sou vós, vida mia.

En el palacio del Rey se peinaba la Adriana.
Una mata de cabellos hasta sus plantas llegaba.
Si se peinaba de día, el sol se para a mirarla;
si se peinaba de noche, el sol y la luna clara.
La Reina, que estaba dentro, al verlo se rebentaba.
Y mandó hacer un convite que era un convite de sala.
Convida a todos los condes y al marido de Adriana.
Al acabar de comer, de las mujeres hablaban:
-Todos los condes de aquí tienen la mujer honrada
menos el Conde de Oremus que la tiene muy mundana.
-¿Qué es lo que habla, buena Reina? Buena Reina, ¿qué es lo que habla?
Adriana, mi mujer, con ella no hay cosa mala!
-Calla, calla, tú, buen Conde, que de eso no sabes nada.
Seis años, va para siete, que el Rey en tu casa entraba;
de día, para la mesa; de noche, para la cama.
-Si esto es verdad, buena Reina, mañana voy a matarla.
-Sí es verdad. Desde palacio yo misma lo presenciaba.-

Al subir las escaleras se encontró con Adriana.
-¿Cómo te ha ido el convite, ese convite de sala?
-Muy mal me ha ido, Condesa; la Reina muy mal te trata.
En la sala de palacio me ha hecho bajar la cara.
Seis años, va, para siete, que el Rey en mi casa entraba:
de día, para la mesa; de noche para l acama.
Si esto es verdad, Condesa, voy a matarte mañana.
Mañana vas a morir antes de salir el alba.

-¿Dónde estás, hija querida, nacida de mis entrañas?
Tu padre quiere matarme sin haber hecho la causa.
Cuando yo seré muerta, tú me limpiarás la cara
con agua de solimán, límpiala, muy bien limpiada.
Envuélvela en una toca la mejor que hay en el arca.
Y preséntala ante el Rey. Harás lo que madre manda.-
La hija, como es discreta, hace lo que madre manda:
-Buenos días, Señor Rey, -Buenos días, Adriana.
-Tome usted este presente que mi madre se lo manda.
-Dale gracias a tu madre que de mí se recordaba.
-¿Cómo se las voy a dar, si mi madre está enterrada?-
El Rey desplegó la toca y con estas palabras habla:
-¿Quién ha hecho esta muerte con esta cruel espada?
-Mi padre el Conde de Oremus por doña Juana malvada.
-Voy a matar a la Reina y al marido de Adriana!-
Si una Adriana murió, otra Adriana quedaba:
y el Rey después se casó con la pequeña Adriana.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca