¿Voleu que vos diga una cosa
i la sabreu?
Entrant dins Consei veureu
tantes fadrines
que duen ses robes fines
de molt de preu.
Si trobau què això no treu,
tanta estufera;
per davant i per darrere
van enjoiades,
i també bones macades
i d’uns bons flocs.
De cop duran manegots
i amb puntilles,
i també bones perilles
que penjaran
i es fadrins que les veruran:
-J asón senyores!-
I elless són cavadores
de baixa mà.
Amb so vestidet alçat,
van remirades,
amb ses ventaies girades
a l’enrevès.
Ja en descobriran després
tantes d’alaques!
Mocadors dins ses butxaques
per fer comú.
Tal ovlta lo seu cosset
n’està dejú,
perque a ca seva hi ha fred
per sa panera..
I duen més estufera
que un endiot.
Cadascú fa lo que pot
i encara més;
i los pobres cavallers
qui les dejecten,
i elles no se’n conhorten
abastament.
I elles duen més vent
que no es mestral,
i elles duen més sal
que no hi ha a Eivissa,
i tal volta a sa camissa
que duen davall
hi porien fer un ball
dins es forats.
I duen flocs encarnats
davall sa barra
que pareix una tafarra
de ventador.
Volen, volen, un gipó
de coloreta,
de setí o de sargeta,
o de duró
o de mig cèntim
o de no-res.

Vós demostrau que em voleu
una infinidat de bé.
Com som dona que hi vendré
quan manco us ho pensareu.

Content estic, no puc pus,
Jesús!
perque allí a Nazaret,
Josep!
canten amb alegria.
Maria,
esta nit a l’establia,
un Minyonet parirà
i en betlemet estarà
Jesús, Josep i Maria.
Allí assistiran arcàngels
i àngels,
això ho conten es veis,
els Reis,
també ho escriuen doctors,
pastors.
Oh, Jesús, que sou d’hermós
entre Josep i Maria
i que tenen d’alegria
els àngels, els Reis i pastors!
Los àngels toquen clarins
i violins.
Idò, tu, ¿què no ho sabies?
Xeremies
¿No t’ho han dit els pastors?
Tambors.
Anem, cantarem cançons
a l’hora del naixement.
Tocarem gustosament
violins, xeremies, tambors.
Duguem-li canastres d’ous
i anous,
algunes coques blanes,
vellanes.
Això és cosa de minyons,
torrons.
Anem, cantarem cançons
a Jesús recién nat.
-I tu, ¿què n’hi has portat?
-Anous, vellanes, torrons
Jesús no menja ni ralla,
plora per culpa d’es fred.
Minyonet,
reclinat entre la paia.
Mon cor d’alegria balla,
com veu lo Minyonet viu
i sa Mare qui li diu:
-Calla, Minyonet, calla!
A Betlem, coses estranyes
n’ha succeït un gros cas,
entre paiús i aranyes
entre brutor i fenàs.
-¿Quin és el cas?
-Jas!
Un Minyonet,
tan boniquet,
que n’hi és nat.
-Ai, no m’ho digues
que em té encantat!
Bon Jesuset,
que sou d’hermoset!
Veniu, veniu,
dins es meu coret!
veniu, cotorreta,
farem musiqueta
al Bon Jesuset.
Anem-hi tot dret,
saltant d’alegria,
a adorar Maria
i el Nin petitet.
Hala, Bielet,
no perdes es tino,
pren es tamborino
i es fabiolet.
-Los pastors estan defora,
Josep, deixau-los entrar,
perque vénen a adorar
Jesús que és nat a tal hora
-Los pastors, entrau, entrau,
veureu mare i donzella
que n’ha parit un Infant
que és cosa de meravella.
-Jo n’hi port,
rigues o no rigues,
un paner de figues
ben encistadet.
-¿I tu?
-Reina soberana,
un vellet de llana
per un caputxet.
-¿I tu?
No vages de xanses!
-Un paner de panses
ben enflocadet.
-¿I tu?
-Un paner de peres,
totes ben senceres
d’es meu jardinet.
-¿I tu?
-Aqueixes castanyes
anous i vellanes
dins es paneret…
-¿I tu?
-Jo n’hi port
al Rei d’Orient,
li port tot lo que tenc
-¿I tu?
-Jo n’hi port,
entre tnts de dons,
un enfiloiet de botifarrons.