Com jo era més al•lot,
mu mare sempre m’ho deia.
-Te val més robar una euveia
que una dona sense dot.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Avarícia, egoisme. Generositat
Poble
Artà
Núm de glosa
1018
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un missatge de can Rai
cada dissabte emmidona,
emmidona qui emmidona,
i no va emmidonat mai.
-Butxinel•lo, butxinel•lo.
-¿Què mana mi senyorel•lo?
-¿A on has d’anar a besar?
-Allà on vostè voldrà.
- Que vagi…
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Tradicionari de Mallorca
