Vull dies fé anit passada
que bona la vaig deixar;
llavò, com hi vaig tornar,
ja la vaig trobar enterrada.

Fou diumenge el darrer dia
que amb s’amor vaig conversar.
El dilluns no vaig menjar,
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, de tot lo dia,
no em poria aconhortar.
El dimecres, de plorar,
dos rius en ets uis tenia.
El dijous, ja vaig campar
sense beure ni menjar.
Tots ets ossets que tenia
les me porien comptar.
El divendres, me’n prenia,
tenia tanta alegria
com un qui seu en cadira
i l’han d’extremunciar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar, amor mia,
a Jesús i a Maria
que em venguessen a ajudar.
De vós esper, vida mia,
que em doneu tanta alegria
com pena me vàreu dar.
Jesús, Josep i Maria,
Teniu-me en la vostra mà!

- Tu qui saps de lletre prima
i n’ets estudiant nou,
de messions te pos un sou
que no endevines es sol
dins es mes de juriol
quantes de llegos camina.
-¿Saps què em va dir En Jordi Mas
un dia que else comptà?
Que tantes n’hi va trobar
com grans d’arena a la mar;
i si d’ell no et vols fiar,
ves-hi tu i les comptaràs.