Demà m’en vaig a vermar;
¿vols que t’envii una uiada?
Si no en trob cap de cepada,
d’es meus uis la’t puc donar.
Hi ha hagut temps que poria
bravejar de tenir bo
amb lo mirai del meu cor
que cada vespre venia.
-Si no ho volen es majors,
en farem una fugida.
¿Vós què hi deis, perla garrida?
-Jo dic que sí, clavell hermós.