Rebosillo de seguí,
calces verdes, no en faltaven,
i es jornalers aportaven
calamandri d’es més fi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Robes diverses
Poble
Campanet
Núm de glosa
47
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿A un sant tancau ses portes?
Oh quina gent més cruel!
Com voldreu entrar en el cel,
ses claus tendran ses dents tortes.
A un desert vull anar
a departar-me del món.
No faré sinó plorar.
Per amor perdut me som.
Es lleixiu de son Espès
és bo per escaldar panses.
Es vespre de ses matances
en daren a dos o tres.
Tradicionari de Mallorca
