-Cabra, cabra cabridera,
amb sa coa rabassera,
amb ses potes de cavall,
per amunt i per avall!
-Oh nineta de paper,
si vénc aquí, te menjaré!
Oh nineta de pedaç,
si vénc aquí et menjaré es nas!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De jocs
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
58
Volum
III
Interpretació
Ho diuen amb veu misteriosa i ronca; fent una inclinació del cos a cada vers; a cor tots els nins; manco el qui fa el joc. Aquest contesta amb el mateix to de veu; intentant fer por. Quan diu: “et menjaré el nas!; agafa ràpidament el nas d’un dels nins que escolten; i el retgira. Els altres riuen.
Altres cançons relacionades
Totes ses fadrines veies
mereixen embarcar-lès:
no festegen ni fan res
i fan nosa a ses novelles.
Arroz con leche. Me quiero casar
con una señorita de este lugar,
que sepa coser que sepa bordar,
que sepa las tablas de multiplicar.
Yo soy la viudita del Conde Laurel;
quisiera casarme y no sé con quién.
-Con tantos que somos, ¿no sabes con quién?
Escoge a tu gusto de nosostros diez.
-El capitán del barco me escribe un papel
a ver si quería casarme con él.
Y yo le contesto con otro papel
que no me quería casarme con él.
-¿Con tantos que somos, no sabes con quién?
Escoge a tu gusto de nosotros diez.
-Este sí, este no;
con este me caso yo!
Me arrodillo a los pies del amante,
firme y ocnstante.
Dame una mano, dame la otra,
dame un besito de esta tu boca.
Fadrineta som, sí Pare,
però em voldria casar,
perque amb aquest festejar,
un d’aquí s’altra d’allà,
repar si som condemnada.
Tradicionari de Mallorca
