Ara tu estàs a bon punt
per rompre barres d’acer.
Jo, pobre vei, ¿què he de fer?
Par que vegi ja es fosser
que em tira terra damunt.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vellesa
Artà
99
III
L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.
¿Qué et pensaves tornar-hí
blanca com la flor de lliri?
Debades passes martiri:
qui no hi neix, no hi pot morir.
Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.