Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cereals
Poble
Artà
Núm de glosa
16
Volum
II
Altres cançons relacionades
-¿Vols-me dir, Josep Vivó,
tu qui vas captant pel món,
de tramuntana a mitjorn,
si aplegues per un panxó?
-Pocs n’hi ha qui s’entretenen
en fer-me la caridat,
perque molts han afinat
que lo que donen, no ho tenen.
-¿Vós que sou sa seva fia
de Mestre Josep Vivó,
d’aquell qui té tremolor
i com dorm, sempre somia?
-Si que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd.
HI veu més ell, com somia,
que vós com estau despert!
A mi tant de gust me dóna
sebre noves d’En Pujol,
com si em daven un bunyol
ruiat de suc de llimona.
Ses auzines fan ses glans;
ses mates, sa llentrisqueta.
Si dius que som petiteta,
no em fan por ses dones grans.
Tradicionari de Mallorca
