L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Carnestoltes, Declaració, Festeig, Lloança, Pas del temps i cicle de l'any
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
1077
Volum
I
Núm de pàgina
89
Altres cançons relacionades
Quina setmana tan llarga!
Sis dies ja n’hem passats;
per mi, sis anys són estats,
bona amor, i vós ne sou causa.
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Que vos heu llogat d'enfora!
Clares vegades vendreu.
Solament que aquí vengueu
cada vuit dies, una hora!
Tradicionari de Mallorca
