L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Artà
Camp Semàntic
Carnestoltes, Declaració, Festeig, Lloança, Pas del temps i cicle de l'any
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
1077
Volum
I
Núm de pàgina
89
Altres cançons relacionades
Quina setmana tan llarga!
Sis dies ja n’hem passats;
per mi, sis anys són estats,
bona amor, i vós ne sou causa.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no vol venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.
Tradicionari de Mallorca
