-Àngel de Déu, anima mia,
digau a mon Fill Jesús
si em donaria
un do que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu traspàs,
el gran Satanàs no hi sia.
-Mare mia, el veureu,
però por d’ell no en tendreu,
perque es cap li heu trencat
i el gran poder que tenia
li ho heu llevat.
-Àngel de Déu, ànima mia,
direu a mon Fill Jesús
si em donaria
un do
que molt li demanaria:
Que a l’hora del meu trapàs
los apòstols hi sien.
-Mare mia, hi seran,
però no vos veuran,
perque tots dormiran.-
Sant Tomàs , qui no hi era,
sentí una veu manuel:
-Tomàs, Tomàs,
a la mia casa aniràs
i diràs
que m’hi has vista
qui me’n pujava an el cel
amb molts d’àngels i arcàngels,
sa lluna per tapins
I es sol per vestidura.
-Mare mia, no ho creuran.
-Si no ho voleu creure,
vet aquí
es cordó
de la meva santa mortaia
i los ho daràs.-
-Toc-toc!
-¿Qui és?
-Tomàs!
-Oh, Tomàs, Tomàs,
sempre ho has tingut i ho tendràs,
de riure-te’n de nosaltres.
Noltros hem vista la mort
de Nostra Senyora, i tu no.
-Antes mésm que jo l’he vista
que se’n pujava an el cel,
amb molts d’àngels i arcàngels,
i sa lluna per tapins,
i es sol per vestidura.
I, si no ho voleu creure,
vet aquí es cordó
de la seva santa mortaia.-
Sant Juan prengué la pauma
amb dos ciris clarejant,
per anar a enterra es cos
d’aquella celestial Senyora..
. . . . . . . . . . .
…que no sia ningún ni algú
que es `trevesca a tocar
es cos de Maria.-
N’hi hagué un tan atrevit:
posà sa mà sobre el llit.
Li agafà un gran foc,
un gran dolor, un gran desbarat.
Cridava com un orat:
-Los àngels i arcàngels,
voltros que sou parents
de la Senyora,
veniu-me a curar d’aquest mal.
-¿D’aquest mal, vols esser curat?
Has de sebre que Ella és verge.
Comanau-ho a Sant Pere
qui és es major del cel.-
Lo arcángel Sant Gabriel
va girar els uis an el cel
tota carregada
d’àngels i arcàngels
en el trono
de la Santísima Trinidat.
Amèn
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
3
Volum
IV
Altres cançons relacionades
- Nota punts i col•legeix;
jo te don sa raó clara:
un fii se menja son pare
dins sa panxa de sa mare.
Digue’m què pugi ser això.
-Això és bo d’endevinar:
dins l’església nostra mare,
com anam a combregar,
un prodigi veim obrar:
que es fii se menja son pare.
Com jo era més al•lot,
mu mare sempre m’ho deia.
-Te val més robar una euveia
que una dona sense dot.
Yo tenía siete perros. Uno me lo pilló el tren.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que seis.
De los seis que me quedaban uno se fue de un brinco.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que cinco.
De los cinco que quedaban, uno se fue de un salto.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que cuatro.
De los cuatro que quedaban, uno se murió de sed.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que tres.
De los tres que me quedaban, uno se murió de tos.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que dos.
De los dos que me quedaban, se llevó uno el tío Bruno.
No me quedan, no me quedan, no me quedan más que uno.
El uno que me quedaba, se le salió a la portera,
y le dio un palo mortal por cagarle en la escalera.
Aquí acaba el cantar.
Tradicionari de Mallorca
