Vaig seguir p’es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava es gonelló.
Amb sos modos d’anar d’ella,
vaig veure que era hortolana:
es davantal d’endiana
i curteta de gonella.
Ella pega un gemegó
com si l’ànima a Déu das.
Toca’m es pols i veuràs
quan gemec, si tenc raó.
Es puput vui engegar:
que se’n vagi a sa vorera,
i en haver d’espigolar,
puput, ja em vendràs darrere.