Me deia, abans d’anar-hí
a començar s’escarada:
Jauràs a la regalada
fins que es sol voldrà sortir.
Déu sap lo que pagaries
perque jo tornàs venir!
Per voler més adquirir,
perderes lo que tenies.
S’ase meu ja està cansat
de traginar matanceres:
que es passegin per ses eres,
i es mal estarà arreglat.