Jo em confés amb Vós, Senyor,
i amb Vós, Mare de Déu.
Es dia que em moriré,
que estiga en gràcia de Déu.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
qui sabeu els meus pecats,
es que he fets i m’han fet fer,
i he fet fer i mal obrats:
de tots vos deman perdó.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
com es malalt an es metge.
Sou metge de medicina,
metge de sa meva ànima
que en el cel no puc etrar.
Vostros peus vénc a adorar,
que sa meva ànima no se perda.
Jo tenc de restitir
s’ànima que Vós m’heu dada,
però jo l’he creada (sic)
que sols no és per a sortir.
Bon Jesús, pensau en mi:
no m’heu de deixar morir
que no m’hàgeu perdonada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Religioses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
11
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Per dins aquest sementer
hi he perdut una sabata.
L’amo, per tot fan sa mata;
¿noltros que no l’hem de fer?
A damunt Sant Honorat
el dimoni aperegué
a mestre Juan Fosser
i en quatre mots li digué
que se n’anàs aviat,
perque, si el fos enganxat,
no li hauria amollat
fins an es vas del Roser.
Si tu em dius “llebre andritxola”,
jo et diré Ca o Coní.
Me cercaves beneir
antes del Ram, sa viola.
Tradicionari de Mallorca
