Enmig de Selva i Aubenya
s’hi fan d’aqueixs homenons
petitons i gruixadons
que són més forts que una penya.
A Santanyí tenen toix,
i això ja les ve d’es néixer:
venen es blat i sa xeixa
i se mengen s’ordi broix.
Mu mare empenyo n’ha pres
que vol es gendre fuster
i jo el vui picapedrer,
ara ni mai duga res!
¿Que no té es braços sencers,
per fer feina en estar bo?
I, si no, ja en faré jo,
maldament mai faci res!