Altres cançons relacionades
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?
Sa terroleta m’és fuita;
¿a on l’he d’anar a cercar?
Voldria tenir-la cuita
damunt un bocí de pa.
Tradicionari de Mallorca
