A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços lírics
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
134
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vós me dau prunes d’En Frau,
i jo les vui d’En Galeta.
Aqueixes colors, ‘moreta,
digau: ¿per qui les guardau?
Aqueix vent sa Moixeta
mai en el món m’ha agradat,
perque me fa acalar es cap
i es nas qui em fa goteta.
Escoltau, fadrins de Randa:
si anau devers S’Heretat,
donen es pancuit salat
i, si duis pa, poreu romandre.
Tradicionari de Mallorca
