A Llorito ja no hi ha
canyes per fer fabiols.
Margalida, si no em vols,
no t’hauré de donar pa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloret de Vistalegre
Artà
515
III
Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.
L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.
Quatre metles fan un quern.
Mirau si jo sé comptar!
Ell me podrien llogar
per pastoret de Betlem!