L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam
Poble
Artà
Núm de glosa
19
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa jota de sa potada
n’hi ha qui la ballan bé,
emperò jo no la sé
perquè no la m’han mostrada.
Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.
Madò Rotja té un niu
de rossinyols de set castes,
i oliveres i uiastres
que fan sa fruita d’estiu
-Madò Rotja, vós teniu
una fia qui llambreja,ç
I En Fena la vos festeja
i s’han de casar en s’estiu.-
A Can Fena vaig anar
i jo no sabia res:
damunt es reol d’es pa
hi teniu es cuiro estès.
Madò Rotja diu que té
un davantal d’endiana
per com serà jovençana,
amb En Fena, si convé.
Tradicionari de Mallorca
