Sempre me recordarà
que l’any vuitanta-dos era
que en es cós de Son Servera
tupaven sa gent d’Artà.
I ara jo he de reparar
lo que mos vendrà darrere.
Eren cinc i un al•lot
de sa quadrilla d’Artà
per devers un centenar
de serverins amb garrot.
Per interés casar-lès,
jo no crec que Déu ho man,
perque si mal a pler estan
saben la causa quina ès.
Vaig seguir p’es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava es gonelló.
Amb sos modos d’anar d’ella,
vaig veure que era hortolana:
es davantal d’endiana
i curteta de gonella.