Vaig a dormir, que tenc son;

Vaig a dormir, que tenc son;
a penes puc badar ets uis.
El món està ple d’embuis:
un bon bugat s’hi compon.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Benestar. Descans. Dormició

Poble

Artà

Núm de glosa

152

Volum

III

Altres cançons relacionades

A mi me’n pren com la roca
que està en el camp desolat:
vent i aigo la combat
i ella no se trastoca.

Quatre metles fan un quern.
Mirau si jo sé comptar!
Ell me podrien llogar
per pastoret de Betlem!

Cada dia dematí,
quan m’aixec de dins sa paia,
faç una grossa riaia
p’es qui se riurà de mi.