Senyora Juana-Aineta,
un gros favor m’ha de fer:
m’ha de llegir aquest paper;
és d’una dona de bé
que li diuen Fustereta.
Mumareta, anau a missa, de la luna, a la luna, a-la-la.
Mumareta anau a missa, jo vos ’guiaré el dinar.
Sa mare, quan surt de la missa, N’Aineta no hi va trobar.
Se’n va cap a la plaça i a ca’l senyor capità.
-Senyor capità, una gràcia que li vénc a demanar:
si hauria vist n’Aineta, que d’ahir ençà mos faltà.-
Tocaren les retirades; N’Aineta varen trobar,
tota vestideta d’homo amb uns calçons en sa mà.
-Aineta, vés a ca-teva, que ton pare al punt vendrà.
-Jo no tenc pare ni mare, més que el senyor capità.
Es diumenges no feim res
i es dies feners qui plou.
¿Aqual és que vol un sou
per fer sa clenxa a N’Ainès?