Un ca, com ha tornat vei,
està a un racó retirat;
si no pega qualque llatr,
ningú se recorda d’ell.
Si la pena que jo pas
pogués fer que la sentisses,
no crec que no et penedisses
de ses ofenses que em fas.
Sempre em donau sa creu verda,
i jo no la vui Senyor.
Quan no veig es trencador,
m’aconhort mirant s’esquerda.