Quan trenca s'auba d'es dia,
jo em pos a considerar;
dic: “Senyor, ¿on deu estar
sa prenda que em va llevar
tota sa meva alegria?”
Que, si Déu me obeïa,
p'es sol li enviaria
tot lo que m'he de menjar,
sols per porer demostrar
lo que el meu cor t'aprecia.
Aqueixa jove mereix.
la terra per on camina,
daurar-la de plata fina
o d’or, que més gallard és.
-Vaja, caminau-
va dir sa marxanda.
-No em toqueu sa randa
que la’m mastegau.