Sa jota de sa potada
n’hi ha qui la ballen bé,
emperò jo no la sé,
perquè no la m’han mostrada.
Anant a Lluc, vaig coir
una mota de falguera
per donar a s’amor primera
que en aquest món vaig tenir.
Ets enamorats
per voltros ploraven,
ells ja se trobaven
morts, desesperats.
No temeu, fadrines:
en estar trempats,
passareu es dies
sense maldecaps.